Amics per xarxes socials?

Estic súper contenta, fa dies que vull escriure el diari però amb tot el que m’està passant, no he tingut ni un moment per mi!!! avui per fi he trobat una estona per escriure i explicar-vos….


Doncs bé, la història és que he conegut una persona i estic encantada!! Us explico: ja sabeu que

m’agrada molt fer tik-tok’s… doncs hi ha un noi que sempre em dóna “like’s”, 👍em fa comentaris dient que li encanta el meu “flow” i, a més a més, m’està fent molt popular perquè comparteix els vídeos amb els seus amics. Un dia vaig seguir-lo al seu compte i em va acceptar. No era molt actiu perquè no tenia gaires vídeos penjats, però de seguida em va obrir i vam començar a xatejar.


Des d’aquell dia ja no hem deixat de parlar perquè per mi tot és  “green flag” i per ell també!! Diu que viu més o menys a 20 Km de casa meva i també que sóc una pro del “freestyle” fent tocs de futbol i que ell en fa molts. També li encanten els clips de futbol que he posat dels entrenaments on fem jugades en pla “showtime”. A més a més, li encanten els balls que tinc penjats amb la Clara amb de Bizarrap, Quevedo i Paulo Londra perquè també n’és molt fan!!! ÉS UNA PASSADA!!! només despertar-nos ens diem bon dia i ens passem el dia comentant coses sense parar fins a la nit que ens diem bona nit!!!


Les meves amigues i amics, sobretot la Clara i l’Izan, estan una mica ratllats amb mi perquè diuen que em passo tot el dia amb el mòbil i que estic “out” constantment. Tenen força raó però és que m’encanta aquesta relació… quan li vaig dir a ell que els meus amics estaven enfadats perquè estava tot el dia pendent d’ell, em va dir que era normal i que més valia que no els digués res perquè no ho entendran, es posaran gelosos i començaran a dir coses en contra seva. Per això els he dit que és una amiga de l’estiu, del poble dels meus avis.

Per cert, aquests dies ens hem estat enviant fotos i ell és molt, molt guapo i em diu que jo sóc molt atractiva . Ahir a la nit ell em va enviar una al llit, amb pijama on se li veien els braços i les cames musculades. Aquest matí li he enviat una meva davant del mirall de la meva habitació. Portava una samarreta curta i uns pantalons xoquer amb butxaques amples i se’m veia el melic perquè he aixecat els braços per poder fer-me la foto. Després ell m’ha demanat si li podia enviar una altra amb la samarreta més amunt, i ho he fet.

Corren molts rumors sobre perfils falsos a les xarxes, però jo no conec a ningú que li hagi passat… no crec que sigui un cas d’aquests, a més a més aquest noi no en fa gens la pinta. Vosaltres també li haguéssiu enviat la foto amb la samarreta aixecada, no?

Però tinc una mica de neguit, un rum-rum que no em deixa tranquil·la. No m’agrada haver de mentir als meus amics, sobretot a la Clara, però és que no ho entenen. Sé que ja us ho he dit abans però és que aquest noi i jo ens hem fet superamics i hem connectat moltíssim. És com si el conegués de tota la vida!!!


Vosaltres, si us passés el mateix, li explicaríeu al vostre millor amic o amiga? o millor mantindríeu el secret com una cosa personal?

També havia pensat quedar un dia d’aquests per veure’ns, per què no?… em ve molt de gust perquè després de tant xatejar tinc molta curiositat i unes ganes de veure’l brutals!! Pensava dir-li per quedar en algun lloc més o menys a mig camí entre casa seva i la meva. En tinc moltes ganes, i li he comentat però es veu que ell va molt liat i no té temps. No sé…. potser és que no té tantes ganes de veure’m com jo a ell?

Vosaltres heu quedat alguna vegada amb una persona que hagueu conegut a les xarxes? com ho faríeu vosaltres?

No m' agraden les meves cames

Acabo d’arribar a casa després d’intentar anar de compres amb la meva mare. Volia comprar-me uns pantalons curts i uns tops d’estiu com porten totes les meves amigues. De fet havia vist les fotos de Sofia Surfers a l’insta i volia uns pantalons rosa que són tendència aquest any (segons ella) però després de provar-me’ls he tornat a casa amb les mans buides. Quan m’he vist al mirall del vestidor, amb les meves cames de futbolista m’he recordat del que em va passar a principi de l’hivern amb una foto que vaig pujar a l’insta. 

T’explico:

Al principi de la tardor, vàrem agafar el patinet la Clara i jo i vam anar a dalt del mirador del poble a

fer-nos fotos amb la posta de sol. Jo portava uns leggings i una sudadera i de les fotos que ens vam fer, en vaig pujar una a l’instagram perquè em va agradar com va quedar i volia compartir-la amb els meus amics i amigues. A la nit tenia ja uns quants likes 👍, però per sorpresa meva hi va haver gent que em va fer comentaris sobre les meves cames i el meu cul. En concret em deien que amb aquell cos no m’hauria de posar aquesta roba, i menys fer-me fotos i penjar-les a l’instagram. Els seus comentaris em van fer mal, però el cert és que vaig mirar la foto i vaig pensar que potser tenien raó… Tinc unes cames grosses i fornides de jugar a futbol, hauria de fer dieta? no sé com he arribat a pensar que podria ser com aquestes influencers?

Per tal d’amagar les meves cames, m’he passat tot l’hivern portant pantalons amples i sudaderas, però ha arribat l’estiu i fa calor però, després de veure’m al mirall, crec que aquest estiu suaré de valent i continuaré amb pantalons llargs.

A més a més, la setmana vinent anem amb l’Institut a Illa Fantasia i jo crec que passo… no vull que em vegin amb banyador!!! 

He parlat amb la Clara i hem quedat que cap de les dues anirà a Illa Fantasia amb la classe, però no sabem què dir a casa. Segur que la meva mare m’insistirà perquè hi vagi però jo no hi vull anar i menys que em facin fotos!!! 

Com ho faig??? Què faig?

La merda de la guerra

 

El treball de l’envàs ja està entregat😀, i, finalment vaig parlar amb la Clara. Tot va venir perquè ella em veia molt ratllada i em va preguntar què em passava. Jo li vaig explicar que no em semblava bé el que estava fent amb el treball en grup, les seves poques ganes de treballar i que s’estava aprofitant de nosaltres, i, sobretot de mi. Em va deixar una mica parada 😕quan em va dir que jo també era molt exigent, que no em semblava res bé del que feien els altres i que sovint s’havien de fer les coses com jo havia decidit. Buf!, em va deixar morta ja que jo sempre havia pensat que ho feia tot molt bé i treia bones notes… No sé, potser té raó i hauria d’escoltar més els companys i la meva sordesa no és una excusa (ep! no havia dit encara que sóc sorda? em sembla que no…. ja ho explicaré un altre dia…..) perquè la Clara es queixava de que sovint no els deixo parlar, o si diuen alguna cosa, no valoro les seves aportacions. Hi he estat rumiant i potser té una mica de raó la Clara, però és que jo no vull que pensin que no sé fer les coses bé i que per la meva pèrdua auditiva no puc treure bones notes…. en fi… què difícil que és tot una mica… Ara estic contenta perquè ho he aclarit amb la Clara ja que tot aquest tema m’estava ratllant molt .😊

Nikolay és un company de classe d'origen rus, nascut a Sant Petersburg però que va venir a viure amb la seva família a Catalunya ara fa 5 anys. És un noi alegre i que li agrada jugar a futbol tant com a mi i molt treballador. Tant ell com la seva germana Tatiana parlen molt bé el català i, la veritat, és que sinó fos pel seu cabell ros i ulls blaus, no me’n recordo mai que va néixer a més de 2800 km d’aquí. No hi he pensat fins ara que ha esclatat la guerra amb Ucraïna. En Nikolay fa dies que està trist i apagat i no té ganes de jugar a l’hora del pati a futbol ni a res. Es queda en un banc, sol, menjant l’entrepà. 😢L’altre dia m’hi vaig apropar per demanar-li què li passava i primer no em volia dir res, però finalment em va explicar que tenia molta vergonya i tristesa a l’hora. Jo no entenia què li passava, li vaig preguntar si la seva família estava bé, i em va dir que si, que no es tractava d’això, però que es sentia molt malament per el que el seu país està fent a Ucraïna. 

Em va dir que no era culpa d’ells, dels russos, dels habitants de Rússia i que quan veia les imatges a la TV o a internet es sentia molt, molt malament. Fins i tot, en un moment em va semblar que se li omplien els ulls de llàgrimes. Em va demanar perdó. Perdó, per què???? Perquè no podien fer res, perquè es sentien amb les mans lligades, perquè ells no volen fer cap guerra….

Em vaig quedar molt parada, no sabia què dir-li, la veritat. No m’havia plantejat que els russos també estarien patint les conseqüències de la guerra…. Li vaig dir que no es preocupés, que tothom sabia que les guerres no les fan la gent del poble i que ell no s’havia de sentir avergonyit de res…..

Ahir en Nikolay va ser expulsat de classe per contestar malament a un professor. A la sortida el vaig buscar per preguntar-li què li havia passat i em va dir que estava molt nerviós. Es veu que a l’hora del pati, s’havia posat a jugar a futbol i quan li va treure la pilota a un company de l’altre classe, el company li va dir “rus de merda”. No va dir res a ningú, però a l’hora següent va contestar malament a un professor i el van fer fora. Ara té una amonestació. 

Avui en Nikolay no ha vingut a classe. Estic preocupada i m’agradaria poder fer alguna cosa per ell però no sé què. Això m’ha fet pensar que en les guerres no hi ha bons ni dolents, i menys la gent del poble, els soldats, els civils que moren…. no?

21/02/2022

Com t’explicava ahir, la Clara és la meva millor amiga i anem juntes a la mateixa classe per primera vegada. Doncs tinc un problema amb ella que em capfica. M’explico:

A l’Institut fem molts treballs en grup, però fins ara no havíem coincidit mai juntes. Aquesta vegada per fer el projecte de l’envàs sostenible ens han posat juntes amb 3 nois més. A mi m’agrada treure bones notes i sempre m’ho curro per treure la màxima, ja que em fa sentir contenta i orgullosa de mi. El projecte no és fàcil, es tracta de dissenyar un envàs sostenible per comercialitzar cafè, en el nostre cas (a cada grup li ha tocat un producte diferent). Tenim molta documentació que ens han posat els profes al clasroom per llegir, i moltes coses a fer: buscar informació sobre el producte, pensar en com fer l’envàs, fer els esbossos de l’envàs, calcular les mesures, construir-lo…. i fer una memòria amb tot el procés. Una feinada!!!!

El cas és que jo m’he posat les piles des del primer dia perquè sinó, no ens sortirà bé, haurem de córrer i al final traurem mala nota, cosa que jo no vull. Cada dia tenim dues hores a classe per fer el projecte però també s’ha de fer feina a casa per poder-lo acabar a temps. El problema és que tant la Clara com l’Àlex passen de tot i no fan res. 😬Cada dia ens repartim tasques per fer i sinó ens dona temps a classe, les acabem a casa. Doncs no hi ha manera! Tant l’Àlex com la Clara es passen l’estona xerrant i fent el burro amb els companys i no fan la seva part de feina. Jo ja els he dit moltes vegades que han de col·laborar i que el treball és de tots, però em diuen que si, que ja ho faran i al final no fan res. Fins i tot la Clara em va dir un dia que era una mica pesadeta amb el tema…. 

La veritat és que no coneixia aquesta part de la Clara i m’està fent sentir molt malament. Sinó fos la meva millor amiga, aniria a parlar amb el professor sobre el que està passant i que jo estic carregant amb tota la feina d’ells dos, però em fa por perdre-la com amiga i passar a ser la xivata de la classe. És la meva millor amiga, i les amigues no es fan això. 

Potser podria fer la seva part del treball? Ostres, és que no em sembla bé tampoc!!!! després ella tindrà la mateixa nota que jo i no haurà fet res!!! 

No puc suportar pensar en aquesta injustícia!!! 

Què faig?

Faig la seva part del treball i així conservo la seva amistat?

Li dic al professor i m’arrisco a que no em torni a parlar més?

No sé què fer…..

20/02/2022

NO SÉ MASSA COM COMENÇAR AQUEST DIARI…✏

💬Es suposa que és un lloc per recordar-ho tot, i a mi em passen moltes coses… Crec que la meva història val la pena explicar-la… Si, es tracta d’un lloc per mi, el meu espai, dels meus records, de les meves angoixes i alegries, dels meus dubtes i incerteses, dels meus amics i enemics…

Potser començo aquest diari i en dos dies el deixo estar? Ja veurem…. però potser que comenci per presentar-me

Em dic AROA, tinc 15 anys,  vaig a l’Institut Mercè Rodoreda de Sant Aniol de Llobregat i faig 3r d’ESO. Tinc un germà més petit i els meus pares estan separats. Aquesta setmana com que em toca amb la meva mare, gaudeixo d’habitació pròpia, tinc una taula per estudiar i visc al mig del poble. Quan estic amb el meu pare, comparteixo l’habitació amb el meu germà, ja que el meu pare està vivint en un  petit pis de lloguer provisional,  mentre li acaben les obres del pis on definitivament anirà a viure. 

El meu institut està en la part alta del poble, una mica lluny de casa la meva mare i per això hi vaig amb el patinet. El meu germà té de 10 anys i encara va a l’escola de primària que està al mig del poble.

M’agrada anar a l’institut però, el que més m’agrada és jugar a futbol ⚽. Jugo a l’equip del Sant Aniol (Sani, li diem) i jugo de centrecampista. Vaig començar a jugar quan tenia 8 anys i al principi no érem suficients noies per poder fer un equip i apuntar-nos a cap campionat. Ara, s’ha posat de moda i cada vegada hi ha més noies que juguen a futbol. Ja som més de 20 i ja podem jugar a la lliga comarcal. Però això ja us ho explicaré un altre dia….

A l’Institut tinc amics i amigues com la Clara i l’Izan que hem anat junts al cole des de petits i són els

meus millors amics. També n’he conegut de nous com la Marta, el Xavi o el Biel. Però a la meva classe només coincideixo amb la Clara des d’aquest curs, ja que abans no havíem coincidit mai en la mateixa classe. Anem i tornem cada dia juntes perquè ella també va amb patinet i viu a prop de casa meva. Sovint dormo a casa seva i també juga a futbol com jo. Les nostres mares abans eren molt amigues, però des de que els meus pares es van separar ja no es veuen tan sovint.

A la Clara li explico tot i només ens separem 15 dies a l’estiu quan jo vaig al poble dels meus avis amb el meu pare. A més de jugar a futbol, també ens agrada fer tik-tok, anar al bar de la Rambla i a vegades passem la tarda al poliesportiu del poble.

😕Però ara tinc un problema amb la Clara que m’angoixa….

Ep! t’ho explico demà ja que m’està avisant el pesat del meu germà que he de baixar a parar taula i sopar

Adéu!  💜